Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1973, i el 1978 obtingué per concurs la plaça de metge adjunt del servei de cirurgia de l’Hospital de Bellvitge. En 1982-83 amplià la formació en cirurgia hepatobiliopancreàtica (HBP) al Memorial-Sloan Ketterin Cancer Center (Nova York). El 1984 realitzà a l’Hospital de Bellvitge el primer transplantament de fetge a l’Estat espanyol. El 1986 es doctorà amb una tesi sobre immunosupresió en el transplantament hepàtic, i l’any següent inicià a l’Hospital de la Vall d’Hebron el programa pioner de transplantament hepàtic pediàtric, que el 1988 amplià als pacients adults. El mateix any en fou nomenat cap clínic de Cirurgia General i director de la Unitat de Cirurgia HBP i Transplament Hepàtic. La seva activitat al front d’aquest servei, amb l’acceptació de pacients de més alt risc i amb uns 920 transplantaments , dels quals uns 220 nens (fins el 2005), el convertí en un dels centres més avançats i en un referent internacional de l’especialitat. Tingué també una destacada activitat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1988, on a partir del 1995 fou professor titular de cirurgia. Des del 1990 organitzà un curs anual de cirurgia HBP i transplantaments digestius. Publicà més de 200 articles i fou membre de diverses societats mèdiques, entre les quals la Societat Europea de Transplantaments d’Òrgans (de la qual fou cofundador el 1983), la Transplantation Society, la Societat Catalana de Cirurgia i la Societat Catalana de Trasplantament, de la qual fou president. Fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (1986) i, a títol pòstum, amb la medalla Josep Trueta (2006).