Carles Mascaró i Buyreu

(Barcelona, 8 de novembre de 1940 — Barcelona, 16 de febrer de 2009)

Carles Mascaró i Buyreu

© Escola Pia

Religiós escolapi, educador.

Biografia

Era alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona quan demanà entrar a l’orde. Començà el noviciat a Moià el 14 d’octubre de 1956 i hi professà el 20 d’octubre següent. Passà per les cases centrals d’estudis d’Iratxe, d’Albelda de Iregua i de Salamanca, on freqüentà la universitat pontifícia i es llicencià en teologia. Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de juny de 1965. Tingué també els títols de professor mercantil, mestre i maître en catéchèse.

Començà el ministeri educador a Terrassa com a director de la residència universitària escolàpia (1965-67). Fou director dels calassancis d’Olot durant un curs (1967-68) i anà destinat a la parròquia de Sant Josep de Calassanç de Barcelona (1968-70), on dirigí grups de joves —Moviment Familiar Cristià i Joventut i Turisme— al mateix temps que feia classe a l’institut de batxillerat Sant Josep de Calassanç.

El 1970 anà a París a estudiar a l’Institut Catholique, una estada que el marcà tant pels estudis com pels contactes. Tornà a Catalunya el 1972 i residí a l’Escola Pia de Balmes, a Barcelona, i féu classes a l’institut de batxillerat d’Esplugues de Llobregat, al Centre Interdiocesà de Catequesi. S'inscriví com a membre del Centre d’Estudis Pastoral de Barcelona.

Del 1973 al 1982 fou director de l’Escola Pia de Terrassa i rector de la comunitat (1973-76), i anà a residir primer a Mollet del Vallès (1976-79), després a la comunitat del barri del Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat (1979-91) i més endavant (1991-99) a la parròquia del Carme de Barcelona, com a mestre de juniors. Tornà a la parròquia de Sant Josep de Calassanç com a rector (1999-2003). Finalment, el 2003 fou enviat com a rector de la comunitat i de la parròquia de Sainte-Marthe de Pantin (França). Es trobava a Barcelona quan de forma força sobtada li sobrevingué la mort, pocs dies abans de defensar la tesi que ja tenia presentada.

Treballà tant amb grups d’adolescents i joves com amb gent gran i matrimonis. Recorregué diversos països buscant noves experiències i Taizé fou per a ell un punt de referència. A Txèquia, en l’època comunista, compartí clandestinament la fe amb un grup cristià.

Com a director de l’Escola Pia de Terrassa intentà nous camins de titularitat de les escoles i creà una cooperativa de pares de família. Fou un dels iniciadors i dels impulsors del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya, institució que té cura i responsabilitat de les escoles dintre de la província i de la qual fou el secretari general del 1988 al 1998. Aquestes dues experiències mostren el camí que emprengué per a la participació dels laics a tots els nivells de govern. Encetà una nova experiència amb la creació, el 1998, del Projecte Institucional del Laïcat (PIL), amb l’objectiu de promoure la figura de l’escolapi laic.

Durant la Transició (1995-98) prengué part amb escrits i xerrades en el debat sobre les escoles, féu costat a la reforma educativa i impulsà les escoles escolàpies perquè s’obrissin a noves activitats en els camps de l’ocupació, el reciclatge, la inserció social i els estudis universitaris com l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Donà suport a la fundació del CEPA'C, institució dedicada a oferir diferents camins als aturats.

Fou un dels impulsors del Fòrum Vida i Evangeli i col·laborà amb el CIC de Barcelona. Intervingué en la polèmica sobre la classe de religió o sobre el model d’escola d’inspiració cristiana en la nostra societat.

Obres (selecció) 

  • "Afrontar l’atur juvenil”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona octubre 1984), núm. 272, pàg. 18.
  • "Algunes observacions a les relacions laics-religiosos”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona març-abril 2002), núm. 413, pàg. 10-13.
  • "Cartes des de Pantin. Aldarulls socials”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona novembre-desembre 2005), núm. 435, pàg. 15-17.
  • "Crònica d’una reunió sobre la titularitat”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona gener 1990), núm. 325, pàg. 3-4.
  • "Discernimiento de nuestra misión”. Cuadernos. Ediciones Calasancias (Salamanca) núm. 8.
  • "Divorci entre l’Església i el món dels joves”. Quaderns de pastoral. Centre d’Estudis Pastoral (Barcelona 1976), núm. 84, pàg. 30-44.
  •  "¿Dónde están los jóvenes? Del joven al adulto que soy yo”. Cuadernos de orientación familiar (març 1979), núm. 73, pàg. 7-23.
  • Educació i fe cristiana (2011). Barcelona: Escola Pia de Catalunya. [A càrrec d’Andreu Trilla i Llobera.].  Extracte de la tesi doctoral de Carles Mascaró i Buyreu: La revelació de Déu, pedagogia d’humanitat: reflexió teològica sobre una experiència de reforma educativa a Catalunya: 1978-2003.
  •  "Educar els adolescents dels anys 85: una aproximació”. Qüestions de Vida Cristiana (Barcelona 1985), núm. 127, pàg. 102-126.
  • "El futur de la nostra acció pastoral”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona febrer 1984), núm. 265, pàg. 8.
  • "El laicado en las Escuelas Pías”. Ephemerides Calasanctianae. LXVII (Roma agost-setembre 1998), núm. 8-9, pàg. 412-415.
  • "El trabajo pedagógico de los CEPS'S”. Analecta Calasanctiana (Salamanca 1988), núm.60, pàg. 483-489.
  • "Els joves, on són ? Del jove a l’adult que jo sóc”. Quaderns d’Orientació Familiar, Institut Catòlic d’ Estudis Socials (Barcelona març 1979), núm. 73, pàg. 7-22.
  • "Els nostres objectius”. Papers del Secretariat, Escola Pia de Catalunya (Barcelona juny 1990), núm. 20.
  • "Els religiosos i el redreçament nacional de Catalunya”. Catalaunia, Escola Pia de Catalunya (Barcelona desembre 1984), núm. 274, pàg. 6-7.
  • Em pots dir qui sóc jo? Una història amb Jesús, Barcelona: Claret, 2001 (Festa; 25).
  • "Encara ... dinàmica de grups?". Quaderns de Pastoral (Barcelona 1990), núm. 119-120, pàg. 11-18.
  • "Enseñanza profesionalizadora en los Centros Educativos de la Escuela Pía de Cataluña”. Ephemerides Calasanctianae, LXII (Roma juny-juliol 1993), núm. 6-7, pàg. 306-309.
  • "Ensenyament catòlic: contra la por”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona gener 1991), núm. 334, pàg. 3.
  • "Espiritualitat a l’hora foscana”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona març 1989), núm. 317, pàg. 8-9.
  • "Estiu 1992: Viatge a Xile i a Bolívia”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona octubre 1992), núm. 347, pàg. 12-18.
  • Experiència de mort, experiència de vida (1986). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. “L’Espiga”, 28.
  • "Funeral del germà Roger Schutz. Cerimònia a Taizé”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona setembre-octubre 2005), núm. 434, pàg. 26-27.
  • "Informe sobre la incidència de les vagues d’abril”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona maig 1989), núm. 319, pàg., 6-8.
  • "Informe des del Secretariat [de les Institucions Escolars]". Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juliol-agost 1990), núm. 330, pàg. 7.
  • "Introducció al Congrés del PIL”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juliol-agost 2001), núm. 409, pàg. 5-9.
  • "Jornada pedagògica sobre la tutoria: Els nostres objectius”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juny 1989), núm. 320, pàg. 1-5.
  • "Justificació i procés. Tornant al tema de la integració de laics a l’Escola Pia”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juliol-agost 2002), núm. 415, pàg. 11-15.
  • L’encís de l’inesperat (2000). Vitàpolis.
  • "La Reforma: com afecta l’escola cristiana”. Quaderns d’Orientació Familiar. Institut Catòlic d’ Estudis Socials (Barcelona març 1990), núm. 117, pàg.37-46.
  • "La religió a l’ escola”. El Pregó eclesial d’informació i opinió (Barcelona 15 novembre 1995), núm. 40, pàg. 6.
  • Lletres sense data (1979). Terrassa: Escola Pia / Associació Pares d’Alumnes.
  • "La educación, un camino hacia el amor”. Ephemerides Calasanctianae, LXXV (Roma desembre 2006), núm. 12, pag. 583-584.
  • La révélation de Dieu, pédagogie d’humanité. Réflexion théologique sur une expérience de réforme éducative en Catalogne: 1978-2003 (2008). París: Institut Catholique de Paris. Faculté de Théologie et de Sciences Religieuses. Cycle des Études du Doctorat. [Trad. cat.: La revelació de Déu, pedagogia d’humanitat :reflexió teològica sobre una experiència de reforma educativa a Catalunya: 1978-2003 (2010). Trad. Andreu Trilla. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya / Escola Pia de Catalunya. “Col·lectània Sant Pacià”, 94.
  • "Más observaciones entorno a la integración de los laicos en las Escuelas Pías”. Ephemerides Calasanctianae, LXXI (Roma juny 2002), núm. 6, pàg. 326-329.
  • "Onze anys de gràcia txeca”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona setembre-octubre 1990), núm. 331, pàg. 17.
  • Quaresma ‘73: Resum de conferències a la Parròquia de Sant Josep de Calassanç (1973). Barcelona. [Multicòpia.]
  • "Reflexió sobre la missió: la missió de l’Escola Pia de Catalunya”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juny-agost 1992), núm. 345. pàg. 4-17.
  • Religió Batxillerat  (1999). Barcelona: Claret editorial, 2 vol. Vol. 1: Pensar el Cristianisme avui; vol. 2: Fe cristiana i món actual.
  • "Seminarios de religión de COU”. Analecta Calasanctiana (Salamanca 1988), núm. 60, pàg. 678-682.
  • ¿Un proyecto de futuro para las Escuelas Pías? Reflexiones en torno al presente desafío histórico  (1987). Barcelona: Escola Pia de Catalunya.
  • "¿Un proyecto de futuro para las Escuelas Pías? Reflexiones en torno al presente”. I, II i III. Hoja Informativa Tercera Demarcación de las Escuelas Pías de España (Madrid maig-juny 1988), núm. 93, pàg. 6-12; (setembre-octubre 1988), núm. 94, pàg. 42-45; (novembre-desembre 1988), núm. 95, pàg. 34-37.
  • "Una escola a Terrassa”. Quaderns de Pastoral, Centre d’Estudis Pastorals (Barcelona ), núm. 65, pàg. 11.
  • "Una experiència amable i fràgil”. Quaderns de Pastoral (Barcelona 1987), núm. 100, pàg. 33-36.
  • "Una experiència de confirmació”. Quaderns de Confirmació  (1974 ), núm. 31-32, pàg. 390-399.
  • Una sola carn. Construir una relació de parella (1998). Barcelona: Claret. “Els Daus”, 183. Vida cristiana.
  • "Una experiència amable i fràgil”. Quaderns de Pastoral (Barcelona 1987), núm. 100, pàg. 33-36.
  • "Una pedagogía para ‘encuentros juveniles’: juegos de simulación”. Analecta Calasanctiana (Salamanca 1988), núm. 60, pàg. 576-581.
  • "Varsovia. Escuela, sí; pero ... ¿qué escuela?". Ephemerides Calasanctianae, LXXVI (Roma gener 2007), núm. 1, pàg. 40-42.
  • "Vida religiosa: cansament i fidelitat”.  Quaderns de Pastoral. Centre d’Estudis Pastoral (Barcelona 1986), núm. 134, pàg. 50-65.
  • "I Seminari de Laics escolapis: crònica”.  Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona gener 1987), núm. 295, pàg. 1-6.
  • "400 anys d’escola per a tothom”. Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona juliol-agost 1998), núm. 390, pàg. 18-20. 

Bibliografia 

Catalaunia. Escola Pia de Catalunya (Barcelona març-abril 2009), núm. 455. [Diversos articles recorden Carles Mascaró des de diferents punts de vista.]

"Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma abril 2010), núm. 4, pàg. 630-634.

Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.

Florensa, Joan; Oliva, Jordi; Vigués, Mariona (2002). Una escola implicada amb la ciutat: Escola Pia de Terrassa 1864-2002. Terrassa: Escola Pia de Terrassa.