Germà d’Eugeni Nadal i Gaya i Santiago Nadal i Gaya, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, especialitzat en romàniques. L’any 1956 s’incorporà a la redacció de La Vanguardia, diari per al qual escriví regularment articles sobre política internacional, i del qual fou redactor en cap d’aquesta secció des de la mort del seu germà Santiago (1974), a més de responsable de la secció d’opinió. Escriví en aquest diari fins a la mort, i des del 1976 hi tingué una columna dedicada, Week-end político mundial.
Compàgina el periodisme amb la docència com a professor de Llengua i Literatura a l’Escola de Periodisme de l’Església de Barcelona i posteriorment de Relacions Internacionals a la Facultad de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
President de l’Associació de Premsa de Barcelona, obtingué, entre d’altres, els premis Godó de periodisme (2001), i Rodríguez de Santamaría, de l’Associació de la Premsa de Madrid (2005) i la menció especial de periodisme de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (2009). Fou autor d’una extensa obra literària, tant en prosa com en vers, que començà a editar-se l’any 2011.