Estudià arquitectura i disseny. Es donà a conèixer els anys setanta, en una línia conceptual amb contingut de denúncia. Utilitzà sovint el seu propi cos com a recurs expressiu. D’entre les seves accions i exposicions hom pot esmentar Voy a hacer de mí una estrella (1976), Conocerle es amarlo (1977), No hay replay (1989), el vídeo The Floor of Fame (1978) i la instal·lació Let me be your teddy bear i altres somnis (1985), Indestructible (2002) i No em diguis res (2007). Ha obtingut el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona (1980), el Premio Nacional de Artes Plásticas del ministeri de cultura espanyol (2004) i el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2008).