Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb Vincent d’Indy a París. En tornar a Amèrica, eel 1906, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación. Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor (1917). El 1921 s’instal·là a París.
És autor de l’òpera de cambra La Guitarra, les obres simfòniques Danza de Aixa, En el estrado de Doña Beatriz, Obertura catalana i Fantasía argentina. També són notables les peces per a guitarra Lamento, Página romántica, Guitarreo, En los jardines de Arlaja, Improvisación i Impromptu; l’obra per a cor i orquestra Aurora, ballets com La gitana y la rosa, i les peces per a veu i acompanyament Montmartre, Quatre chansons argentines i les cançons del cicle De Castilla. En l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 representà l’Argentina i prengué part en els festivals simfònics iberoamericans.