Fill de Marcel·lí Perelló i Domingo, el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic. Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques. Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz. El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb Solomon Lefschetz i es doctorà en matemàtica aplicada a la Brown University amb una tesi sobre equacions diferencials funcionals dirigida per Jack Haleon (1965). De tornada a Mèxic, fou professor al Centro de Investigaciones y Estudios Avanzados del Instituto Politécnico Nacional, on es dedicà a l’ensenyament de la matemàtica i a la recerca en el camp dels sistemes dinàmics (1966-72). Aquest any tornà a Catalunya per fer-se càrrec, com a director, de l’organització del departament de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), d’on fou catedràtic de matemàtica aplicada. Director fundador de l’Escola de Doctorat i Formació Continuada des del 1994 fins a la jubilació (2003), el 2004 fou nomenat professor emèrit. Del 2006 al 2010 fou president de la Societat Catalana de Matemàtica.
Impulsor a Catalunya de l’estudi dels aspectes qualitatius de les equacions diferencials, els seus treballs inclouen models d’alguns aspectes de l’evolució biològica. Entre altres obres, publicà Càlcul infinitesimal amb mètodes numèrics i aplicacions (1994). L’any 2003 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.