Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí. Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola.
Com a dramaturg cal destacar les obres: Resclum si més no (1970, premi Josep Ferrer de Reus), La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa (1973, premi Joan Santamaria), S’assaja amb noses (1975, premi Ciutat de Granollers 1974), Travessa deserts (1977) i Lotus continu (1981).
Com a novel·lista publicà les novel·les: Contraataquen (1977, premi Josep Pla 1976), Meuques! (1979), Contagia’l (1981), Llimac rural (1981) i Llibre de les veritats poixèvoles (1989). La seva obra seguí els plantejaments més transgressors de la narrativa dels anys setanta, la qual cosa, amb la seva marxa del país, limità el seu coneixement.
Traduí, també, obres de Sean O’Casey, Aleksandr Gribojedov i Christopher Marlowe.