Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752. A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de J.D. de Olivieri. Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià. A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial.
El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on col·laborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano (1760-69). El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les seves millors obres.
A Saragossa gaudí d’una situació privilegiada. El seu taller —que, quan morí, passà a ésser regentat pel seu gendre, l’escultor Pascual de Ypas— fou molt concorregut, i també fou professor a l’acadèmia de dibuix oberta a Saragossa el 1778. Altres obres realitzades a l’Aragó són les escultures del panteó reial del monestir de Sant Joan de la Penya (1768-78) i el retaule de la cartoixa de Lanaja (1769-72), desaparegut.
Els darrers anys de la seva vida reprengué els contactes regulars amb Catalunya, principalment amb Llotja. Així mateix, realitzà la decoració escultòrica de la capella de santa Tecla, a la catedral de Tarragona (1777).