Doctor en química per la Universitat de València (1971), s’especialitzà en enginyeria bioquímica. Nomenat catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1977, impulsà la creació del Departament d'Enginyeria Química i els estudis de biotecnologia, pioners a l'Estat espanyol. Fou membre del Grup d’Enginyeria Cel·lular i de Bioprocessos de la UAB, i director de diversos projectes d’investigació. La seva recerca se centrà principalment en la producció de vacunes de nova generació i en l’optimització de processos biològics de captura de CO2 en el disseny de sistemes de producció de microalgues per a l’ús farmacèutic i cosmètic. Publicà prop de 130 treballs de recerca.
Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2002), durant el seu mandat es crearen, entre altres estructures, l'Escola d'Enginyeria, l'Escola de Doctorat i Formació Continuada, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i el Port d'Informació Científica.
Fou també president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) (1996-1998), impulsor de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques i de la Xarxa Vives d’Universitats i membre de diversos organismes universitaris internacionals. L’any 1999 fou proclamat doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton (Gran Bretanya).
Actiu valencianista, fou membre d’Acció Cultural del País Valencià i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1992. Sense militància política, el desembre del 2003 fou nomenat conseller d’universitats, recerca i societat de la informació en el nou govern de Pasqual Maragall, a proposta de Josep Lluís Carod-Rovira. El 2006 fou substituït en el càrrec per Manel Balcells en una reorganització del govern.