Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid. Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt; es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler . També estudià amb Heinrich Sutermeister. Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona (1944) i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu. El 1947 se n'anà a França i s’instal·là a París, on fou convidat a dirigir diferents orquestres. Posteriorment, també treballà a altres països europeus. El 1951 emigrà a Amèrica i s’establí als EUA, on durant 12 anys es dedicà a compondre la major part de les seves obres. Cal esmentar Sonatina (1943), Quartet amb piano (1944), Simfonia i Passacaglia (1945), Montecarlo —música escènica de ballet estrenada a Barcelona el 1945—, l’òpera El mozo que casó con mujer brava (Liceu de Barcelona, 1948), Flamenqueñas para dos pianos (1951), Ritmo hondo (1952), Tientos (1953), en el camp simfònic, Simfonieta flamenca (1954), Cuadernos flamencos (1955), Fiesta de cenizas (1966), i Venta quemada (1966); aquestes dues darreres estrenades al Liceu de Barcelona pel Harkness Ballet. També compongué un doble concert per a piano, violí i orquestra (1954), un concert per a piano, címbal i orquestra (1956), i obertures.