Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela. Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia (1971), amb premi extraordinari. Fou becat per ampliar estudis amb el professor W. Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà (1975) amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik . Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1981-83), catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de Bielefeld (Alemanya) i de teoria i història de la ciència a la Universitat Lliure de Berlín, des del 1988. El 1991 exercí com a director de l’Institut de Teoria de la Ciència i Estadística de la Universitat de Munic. Ha estat (1990) coeditor de la revista “Philosophia Naturalis” de Frankurt am Main. Dins de la seva obra publicada cal esmentar La estructura del mundo sensible (1973), Exploraciones metacientíficas. Estructuras, desarrollo y contenido de la ciencia (1982) i An Architectonic for Science The Structuralist Program 1987 . Ha traduït Marcuse al català.