Carles Velat i Abella

(Barcelona, 3 de novembre de 1946 — Barcelona, 24 d’agost de 2016)

Actor.

S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre (El Knack o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, 1969; Berenàveu a les fosques, de Josep Maria Benet i Jornet, 1973; El criat de dos amos, de Carlo Goldoni, 1974, etc.) aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries (Teatre català, 1972-73; La saga dels Rius, 1976-77; Cervantes, 1981; Les Guillermines del rei Salomó, 1981; Carme i David, cuina, menjador i llit, 1984; Escalera interior, escalera exterior, 1986; Locos por la tele, 1991; Rosa, punt i apart, 1996, etc.), generalment en papers còmics. També actuà en telefilms  (Un somni i mil enganyifes, 1978 i L'ombra de l'escorpí, 1986, de Sergi Schaaff; Amb la mosca al nas, de Ricard Reguant, 1988; 14 d'abril. Macià contra Companys, 2011, etc.). Fou també molt conegut com a presentador del curs de català a la televisió Digui, digui... (1984-87). En cinema actuà, entre d’altres, a Mi hija Hildegart, de Fernando Fernán Gómez (1977); L’obscura història de la cosina Montse (1977) i Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena; Companys, procés a Catalunya, de Josep Maria Forn (1979); La campanada, de Jaume Camino (1980); Tres por cuatro, de Manuel Iborra (1982); Pares y nones, de José Luis Cuerda (1982); Sé infiel y no mires con quien, de Fernando Trueba (1985), i La vaquilla, de Lluís Garcia Berlanga (1985). Retornà al teatre el 2010-11 amb un paper destacat a Agost, de Tracy Letts, dirigida per Sergi Belbel.