Fill i successor de Lluís XI. Estigué sota la regència de la seva germana Anna de França (1483-91), que ultimà el matrimoni del rei amb Anna I de Bretanya (1491). Carles, ja regnant personalment, intentà de reivindicar els drets francesos, heretats dels Anjou, a Nàpols. Cercà la neutralitat d’Anglaterra pel tractat d’Étaples (1492); la de Catalunya-Aragó i Castella, amb la cessió de Rosselló i Cerdanya, pel tractat de Barcelona (1493), i la d’Àustria, amb la cessió de l’Artois i el Franc Comtat, pel tractat de Senlis (1493). Però els ràpids èxits en l’avançada per Itàlia i la seva entrada a Nàpols (1495) afavoriren la formació de la lliga de Venècia (Milà, Venècia, papat, Maximilià d’Àustria i Ferran de Catalunya-Aragó), antifrancesa, la qual el derrotà a Fornovo el mateix 1495.