Carles XIV de Suècia

Jean Baptiste de Bernadotte
Carles Joan
(Pau, 26 de gener de 1763 — Estocolm, 8 de març de 1844)

Mariscal de França i després rei de Suècia i de Noruega (1818-44).

El seu nom era Jean-Baptiste Bernadotte. Entrà a l’exèrcit francès el 1780 i arribà a general de brigada el 1794. Comandà els exèrcits de la Convenció a Holanda i obtingué diverses victòries. El 1797 col·laborà amb Napoleó Bonaparte a la campanya d’Itàlia. El 1798 es casà amb Désirée Clary i esdevingué cunyat de Josep Bonaparte. El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i passà a ésser governador de Hannover. Es distingí a Austerlitz (1805) i fou nomenat príncep de Pontecorvo (1806). Durant la quarta coalició obtingué victòries sobre els russos i prussians i deturà l’ofensiva sobre Suècia amb motiu del derrocament de Gustau IV. El 1810 fou elegit príncep reial de Suècia i hereu de Carles XIII. Aviat controlà el govern i exercí sovint la regència. Davant les conseqüències del Blocatge Continental, s’alià amb Rússia i amb Gran Bretanya i Prússia (1813) i entrà a la sisena coalició contra França. Després de la batalla de Leipzig (1813) ocupà Dinamarca, i per la pau de Kiel (1814) aquesta reconegué a Suècia la possessió de Noruega. El 1818 succeí Carles XIII. Durant el seu regnat procurà d’unir noruecs i suecs tot respectant les constitucions respectives.