D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura. Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània (1935-36) i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942. El 1945 donà a conèixer la seva novel·la Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent. També escriví L’orologio (1950), Il futuro ha un cuore antico (1956), etc. Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa.