D’infant, residí a Buenos Aires en un entorn molt humil. Allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a cantant de tango, sobretot a partir de la col·laboració en duet amb José Razzano (1913-25). De veu elegant i clara, és considerat gairebé unànimement com el millor intèrpret d’aquest gènere.
Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa (actuà a Barcelona el 1925 i el 1928). A París conegué Alfredo Le Pera, amb qui, a partir del 1932, compongué nombrosos tangos, Gardel escriví la música i Le Pera les lletres. Entre les seves composicions destaquen Volver, Mi Buenos Aires querido, El día que me quieras, Por una cabeza o Sus ojos se cerraron. També popularitzà tangos d’altres autors com Mi noche triste o La cumparsita.
Enregistrà més de nou-centes cançons. A més, actuà en diverses pel·lícules, com ara Luces de Buenos Aires (Adelqui Migliar 1931) i Melodía del arrabal (Louis J. Gasnier 1933), Tango Bar (John Reinhardt 1935). Morí en un accident d’aviació a Medellín.
Naturalitzat argentí des del 1927, la nacionalitat de naixement de Carlos Gardel ha estat objecte de controvèrsia. Bé que tradicionalment hom ha identificat Carlos Gardel amb Charles Romuald Gardès, nascut a Tolosa de Llenguadoc (França) l’11 de desembre de 1890, fill de Berthe Gardès, aquesta identificació ha estat qüestionada per investigadors que situen el seu naixement a Tacuarembó (Uruguai). Segons aquesta segona hipòtesi, seria fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, descendent del sabadellenc Joan Escaiola Casagemas, i hauria estat criat per Berthe Gardès, de qui adoptà el cognom. El 1920 Gardel declarà haver nascut a Tacuarembó en tramitar documentació uruguaiana i, el 2026, es donà a conèixer aquest document consular, que reforçà la hipòtesi uruguaiana, sense resoldre definitivament la controvèrsia.
Bibliografia
- Febrés, Xavier: Gardel a Barcelona i la febre del tango, Pòrtic, Barcelona 2001