Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes (1960), on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país. Publicà després els reculls de contes Los días por vivir (1960), Cordelia (1961) i La máscara (1977). La seva primera novel·la fou El paredón (1962), a la qual seguiren La otra mitad (1966), Con las primeras luces (1966) i El color que el infierno me escondió (1980). Retornà al conte amb Los prados de la conciencia (1968) i Vida o muerte (1971). Conreà també la crítica teatral.