càrmata

f

m

Islamisme

Membre d’una secta islàmica xiïta, branca de l’ismaïlisme, originada a l’Iraq vers el 890 (el nom prové del seu líder Hamdān Qarmat), que predicava un igualitarisme de tipus comunista.

Políticament representà la represa de les reivindicacions legitimistes dels descendents d’’Alī. Influí en els moviments ismaïlites posteriors, especialment en els fatimites del nord d’Àfrica. Acollí els enemics del règim abbàssida. Els càrmates fundaren diverses bases, la més notable de les quals fou la de Bahrain.