Carme Elias i Boada

(Barcelona, 14 de gener de 1951)

Actriu de cinema, teatre i televisió.

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York. Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa, d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop; El dret d’escollir, premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio, premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88. També intervingué, entre d’altres, a Absalón (1983, José Luis Gómez), La gata sobre el tejado de zinc (1984, direcció de Carlos Gandolfo); La quinta columna (1992, Ariel García Valdés), Els gegants de la muntanya (1999, Georges Lavaudant), La dama enamorada (2001, Rafael Duran), Calígula (2004, Ramon Simó), 84 Charing Cross Road (2004, Isabel Coixet), el monòleg Al galop (2014), Purga (2015, Ramon Simó), Ricard III (2017) i Temps salvatge (2018), dirigides per  Xavier Albertí, i Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford (2019, Guido Torlonia). El 2019 posà veu a la radionovel·la Laura a la ciutat dels sants (2019).

En cinema debutà a la dècada de 1970 en curts amateurs de Jan Baca i Toni Garriga i, en el camp professional, sota el guiatge de Francesc Bellmunt, a L’orgia (1978). Ha tingut papers destacats, entre d’altres, en els films Victòria! La gran aventura d’un poble (1983, d’Antoni Ribas), Dos mejor que uno (1984, d’Antoni Llorente), Stico (1985, de Jaime de Armiñán), Massa vell per a morir jove (1988, d’Isabel Coixet), Pont de Varsòvia (1990, de Pere Portabella, premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1991), Capità Escalaborns (1990, de Carles Benpar), Els de davant (1993, de Jesús Garay), La flor de mi secreto (1995, de Pedro Almodóvar), En brazos de la mujer madura (1996, de Manuel Lombardero), Manos de seda (1998, de César Martínez Herrada), Morir (o no) (2000, de Ventura Pons), Los aires difíciles (2006, de Gerardo Herrero), Camino (2008, de Jordi Fesser, premi Goya a la millor actriu principal 2009 i premis Sant Jordi i Túria), Planes para mañana (2010, de Juana Macías), La distancia más larga (2013, de Claudia Pinto) i Quién te cantará (2018, de Carlos Vermut). En televisió ha participat en sèries com Anillos de oro (1983), Pepe Carvalho (1986),  Turno de oficio (1986), Arnau (1994), Dones d’aigua (2001), Mirall trencat (2002), Mar de fons (2006), Herederos (2008), Gavilanes (2010) o La Riera (2014), entre d’altres. Ha treballat també en doblatges diversos.

L’any 2016 rebé el premi Jordi Dauder a la creativitat i el 2019 fou nomenada acadèmica d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, que l’any 2021 la distingí amb el premi Gaudí d’Honor Miquel Porter. L’any 2022 fou condecorada amb la Creu de Sant Jordi.

L’any 2023 publicà el llibre Quan deixi de ser jo, on explica les seves vivències com a malalta d’Alzheimer, i el 2024, el documental autobiogràfic sobre la seva malaltia Mentre sigui tu, l’aquí i ara de Carme Elias, de la directora Clàudia Pinto, fou guardonat amb el premi Gaudí a la millor pel·lícula documental.