El 1902, amb el pseudònim L. Escardot, publicà a Joventut les primeres narracions. Publicà després Volves (1906) i Clixés (1906) —la seva millor obra, centrada en la problemàtica de les dones de la mitjana burgesia—, i les obres teatrals Els ídols (1911) i Caritat (1918). Altres obres seves són De la vida d’en Joan Franch i Garba de contes (1935). A partir del 1907 dirigí la publicació Feminal i col·laborà, entre altres, a Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia, polemitzà amb Ors—, Or i Grana i La Veu de Catalunya.
Fundà (1913) i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones.
És també autora de composicions musicals sobre versos de diferents autors. Era casada amb Josep M. de Lasarte.