Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família. Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament. Guanyà el primer premi Nadal de novel·la amb Nada (1944), de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res . Més estilista en La isla y los demonios (1952), publicà també La llamada (1954), La mujer nueva (1955), història d’una conversió religiosa, La insolación (1963), Paralelo 35 (1967) i el llibre de relats La niña y otros relatos (1970). Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà Puedo contar contigo , un epistolari amb Ramón J. Sender i el 2004, any de la seva mort, la novel·la Al volver la esquina , escrita els anys setanta i ambientada als anys cinquanta.