Vida
De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres. Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant.
Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908. També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab. El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva única incursió en el cinema contractada per la Condal Films, com a protagonista de Pacto de lágrimas i La Pasionaria, ambdós de Joan Maria Codina. El 1917 presentà el musical Miss al Century Theatre de Nova York i l’any següent, a Mèxic, feu el muntatge de Salomé, d’Oscar Wilde, amb música de Richard Strauss. El 1920 tornà a Barcelona per fer un seguit d’actuacions i presentar una exposició de 45 pintures seves sobre el món de la dansa.
Després d’actuar per capitals europees, els EUA i l’Amèrica Llatina, el 1930 abandonà els escenaris i es retirà a Barcelona. El seu art, molt influït per Isadora Duncan, despertà l’admiració dels artistes i intel·lectuals de l’època. Al llarg de la seva vida reuní una col·lecció extensa d’objectes de diverses procedències, entre els quals destaca una col·lecció de puntes i vestits. També fou una gran activista en l’alliberació de la dona, es proclamà republicana i practicà el budisme.
El 1918 una fotografia de la seva interpretació de La Tirana inspirà la imatge de la línia de sabons Maja de la firma Mirurgya.
Bibliografia
- Castillo, J. del: “Tórtola y su paraíso artificial”, Revista de actualidades, arte y letras, núm. 150, 1955, p. 19-20.
- d. a.: Història de la dansa a Catalunya. Caixa de Barcelona, Barcelona 1987.
- Permanyer, L.: “Tórtola Valencia fue única”, La Vanguardia, 05.11.2000.
- Porter, M.: “L’esperit de Tórtola Valencia torna al Liceu”, Avui, 20.09.2001, p. 41.
- Tórtola Valencia per Mallarmé, La Escena, núm. 1, 29.06.1919, p. 10.