Professor a Càller, Nàpols i Catània, fou fundador i director de la revista “Sophia” (1933). Pensador cristià, s’oposà a tot idealisme i immanentisme. A més d’obres sobre Abelard (1929), l’escolàstic Guillem d’Auxerre (1929), el cartesianisme (1943) i Croce (1952), és autor de Critica dell’idealismo (1936), Metafisica dell’essere parziale (1942) i La tragicità del reale ovvero la malinconia delle cose (1964).