Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. A mitjan anys setanta realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics. Al començament dels anys vuitanta obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París. Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, sobre la tela o sobre qualsevol altre suport, construint imatges reiteratives. La seva trajectòria artística reflexiona pictòricament sobre la representació, tot utilitzant mitjans diversos. Escriptura, natures mortes, paisatges i objectes configuren una lectura basada en el record teixit sobre una obra evidentment evocativa. El seu treball es mou dins els paràmetres de la por i de l’humor amb relació al cos humà i la seva experiència de vida i de mort, de dolor, de memòria i d’identitat. L’aspecte referencial és constant i té com a conseqüència un allunyament de la realitat, de l’entorn immediat, que connecta amb un sentit més ampli i alliberador, de reminiscències surrealistes. Exposà el 1998 a la mostra “Desplazamientos: siete artistas valencianos”, i al MIF Prefectural Art Museum, al Japó. Ha participat en intervencions en espais religiosos, entre les quals destaca el treball en el claustre de la catedral de Burgos amb diversos retaules (2002), realitzats conjuntament amb Miquel Navarro. L’any 2013 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas.