Carolyn Ruth Bertozzi

Carolyn R. Bertozzi
(Boston, Massachusetts, 10 d’octubre de 1966)

Carolyn Ruth Bertozzi

© Stanford University

Química nord-americana.

Es llicencià en química per la Universitat de Harvard i es doctorà (1993) per la UC Berkeley, amb una tesi sobre la síntesi química d’anàlegs d’oligosacàrids. Continuà els estudis postdoctorals a la Universitat de Califòrnia de San Francisco i el 1996 s’incorporà a la UC Berkeley. Investigadora de l’Institut Mèdic Howard Hughes des de l’any 2000, el 2015 s’integrà a la Universitat de Stanford.

Els seus treballs estan dirigits al desenvolupament d’eines químiques per a estudiar la glicobiologia de malalties com el càncer, trastorns inflamatoris com l’artritis i malalties infeccioses com la tuberculosi i, més recentment, la COVID-19. És la inventora de l’anomenada química bioortogonal, que descriu una classe de reaccions químiques compatibles amb sistemes vius que permeten la imatge molecular i l’orientació de fàrmacs. Ha desenvolupat també noves modalitats terapèutiques per a la degradació dirigida de biomolècules extracel·lulars i estudia una malaltia genètica rara caracteritzada per la pèrdua de la N-glicanasa humana.

Ha estat reconeguda amb una beca MacArthur (1999) i forma part de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (2003), l’Acadèmia Nacional de Ciències (2005) i l’Institut de Medicina (2011). Entre altres distincions, ha estat guardonada amb els premis ACS de química pura (2001), el Lemelson-MIT (2010), el Heinrich Wieland (2012) i el Chemistry for the Future Solvay (2020). L’any 2022 guanyà els premis Wolf de química, Welch de química i el Nobel de química, aquest darrer compartit amb Barry Sharpless i Morten Meldal.