Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí. Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat. Francesco I da Carrara (mort el 1393), dit il Vecchio (1355-88), aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso (1384), Feltre i Belluno (1386), però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia. El seu fill, Francesco II da Carrara (mort el 1406), dit Novello (1388; 1390-1405), fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390. Conquerí Verona (1404) i atacà Vicenza, fet que provocà la guerra amb Venècia. Vençut (1405), fou executat amb els seus fills Francesco i Jacopo. Amb la mort del tercer fill, Morsiglio, en un atac contra Pàdua (1435), acabà la branca principal del llinatge.