carrau

carraca, carranc, garreu, garrau, xerrac, xerric-xerrac

m

Música

Carrau

© fototeca.cat / idear

Instrument idiòfon constituït per un mànec que, en fer-lo giravoltar, provoca l’impacte d’una o més llengüetes -subjectades a un marc adjacent- contra una roda dentada (alguns exemplars en tenen més d’una).

Els sons, doncs, són produïts en sèrie. En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat. Generalment és de fusta, però també n’hi ha d’altres materials com ara metall o plàstic. És utilitzat principalment en el ritual religiós de Setmana Santa en substitució de les campanes, i també com a joguina infantil. També és anomenat garreu, garrau, carraca, carranc i xerrac.