El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement. Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components (és a dir, per les seves càrregues) i pel valor de les magnituds mesurables (les variables d’estat). Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions (interacció). Els trets comuns de les càrregues són els següents: són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima, anomenada càrrega elemental (des d’aquest punt de vista, la càrrega fa un paper similar al dels nombres quàntics); gairebé totes son additives , de manera que la càrrega total d’un sistema és la suma algèbrica de les càrregues dels seus components; obeeixen una llei de conservació , segons la qual el total de cada tipus de càrrega roman constant durant una interacció dels tipus en què la càrrega considerada és rellevant; i, finalment, una partícula i la corresponent antipartícula tenen la mateixa càrrega però de signe oposat. A més de la càrrega elèctrica, que és la més coneguda popularment, hom parla del nombre bariònic (o càrrega bariònica, bé que el terme nombre palesa millor el caràcter quantificat de la magnitud), del nombre leptònic (o càrrega leptònica), de la hipercàrrega, i, en la teoria de les interaccions fortes, de l'estranyesa, del color, de l'encant, de la bellesa i de la veritat.
f
Física