La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri. L’espoleta pot ésser de percussió (accionada en topar amb un obstacle,), hidroestàtica (accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta), de pas d’aigua (accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat), magnètica (accionada per la distorsió del camp magnètic terrestre deguda a la presència del buc metàl·lic d’un submarí), etc, o mixta. Les primeres càrregues de profunditat, que aparegueren durant la Primera Guerra Mundial, tenien la càrrega explosiva de nitrocel·lulosa i l’espoleta era de metxa submarina, el temps de combustió de la qual determinava la profunditat de l’explosió.
f
Militar