carrer

m

Urbanisme

Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.

Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera. Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats. Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, paral·lelament a l’eix del carrer. Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants. En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici (carrer de l’Argenteria, carrer de Carders, etc). Modernament, algunes activitats comercials, industrials, de serveis, espectacles, etc, tendeixen encara a establir-se en carrers determinats.