Les més importants són les cartes de superfície, les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar (cartes isobàriques) i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant (o cartes de nivell superior), que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat. Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix, que representen el gruix d’un cert estat físicament definit de l’atmosfera; les cartes de canvi, que indiquen l’ascendència i la direcció de canvi d’alguns elements meteorològics durant un interval de temps determinat; les cartes de continuïtat, en les quals són introduïdes les fisonomies significatives de les cartes sinòptiques regulars en intervals regulars passats; i les cartes isentròpiques, on hom representa la distribució de pressions en una superfície isentròpica determinada.
f
Meteorologia
Exemple de mapa del temps de superfície