cartell de deseiximents

m
Història
Dret

Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor, o sigui se sostreia de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció.

Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats. El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari; sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis; eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no atorgués d’haver comès el greuge del qual era acusat o no en donés alguna explicació raonable. Diferent de la lletra de batalla a ultrança, la qual implicava repte a mort, el cartell de deseiximents atestava l’estat de guerra entre dues persones, a vegades dos llinatges, la qual cosa sovint s’estenia a grans grups de nobles.