cartulari

cartoral, 

m

Diplomàtica i altres branques

Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.), documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, la funció més important del qual ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d’una entitat jurídica o d’una família.

La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades: gran format (de quart major a foli major), en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària. Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica. Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya. Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix (del qual només es conserva una còpia del segle XVIII), el d’Ovarra, el de Tavèrnoles i, sobretot, el Liber Feudorum Major, dels segles XII i XIII, i també el cartulari de Sant Cugat del Vallès, del segle XIII, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el de Poblet, del segle XIII, i el Llibre blanc de Santes Creus, dels segles XII i XIII, conservats a la Biblioteca Pública i Provincial de Tarragona, i els de les catedrals: Libri Antiquitatum (Barcelona), Liber dotaliarum (Urgell), el d’Elna i de Roda de Ribagorça, i el Cartoral de Carlemany (Girona).