Fou introduïda per primera vegada als Països Catalans, a València, el 1903, fundada per l’ajuntament (fou la primera, també, de l’Estat espanyol), i a Barcelona el 1905, per iniciativa d’Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical. Es difongué aviat a diverses poblacions dels Països Catalans. A les Illes, la primera casa del poble fou fundada al començament del segle XX a Palma per aglutinar les societats obreres (eren 20 el 1935) de signe socialista, i permeté, a partir del 1918, l’organització de nombroses vagues i d’altres activitats, especialment durant la Segona República. El 1919 Joan March oferí de subvencionar un nou edifici, la qual cosa acceptaren els dirigents obrers malgrat la polèmica suscitada especialment pels anarquistes, que veieren agreujada llur situació minoritària. En alguns llocs del País Valencià, com a Sueca, la casa del poble fou, amb el temps, una institució de la CNT. A la resta de l’Estat espanyol, el PSOE adoptà aquest tipus d’entitat des del 1908, que fou creada la Casa del Pueblo, de Madrid, per Pablo Iglesias.
f
Entitats culturals i cíviques