El membre més destacat fou Francis Casadesús (París 1870 — Suresmes, prop de París 1954). Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau (1921). És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes: Cachaprès (1924), La chanson de Paris (1924), Bertran de Born (1925) i La Fête des Géants (1944). El seu nebot, Robert Casadesús (París 1899 — 1972), pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis. Féu una carrera de virtuós internacional. És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses cadències per a diferents concerts mozartians.