Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent. Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Bel·ló I de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I, que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard (844) fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló.
Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi franc. Però entre el 863 i el 870 la família comtal de Carcassona, que havia romàs fidel a Carles el Calb, retornà al poder, i mentre Oliba II i Acfred, nets de Bel·ló (fills d'Oliba I), rebien els comtats de Carcassona i de Rasès (863), els seus cosins Guifré I el Pelós i Miró I rebien els d’Urgell-Cerdanya-Conflent, i dos cosins més, els germans Sunyer II i Delà, fills de Sunyer I, rebien el d’Empúries. Finalment, al Concili de Troyes (878), el rei franc Lluís el Tartamut investí Guifré dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, i Miró I del de Rosselló. Consolidada per aquest temps l’hereditat dels càrrecs, començava amb Guifré I la línia dels comtes de Barcelona, que es continuaria de baró en baró fins a la mort de Martí l’Humà el 1410.
Guifré I el Pelós, amb els seus germans Miró I i Radulf (comte de Besalú), eixamplà la reconquesta fins a Montserrat i repoblà les terres d’Osona, el Berguedà, el Ripollès i la vall de Lord; Emma, filla de Guifré I, fou la primera abadessa de Sant Joan de les Abadesses. De la seva muller Guinedilda, el comte Guifré I tingué diversos fills, entre els quals repartí els comtats. Sunifred II heretà el d’Urgell; Miró II, els de Cerdanya-Conflent i el de Berguedà, i Guifré II (dit també Borrell I), conjuntament amb el seu germà Sunyer, els de Barcelona-Girona-Osona. Miró II obtingué també més tard (913) el de Besalú i de Cerdanya. Guifré II Borrell morí sense fills el 911, i el seu germà Sunyer restà sol en el govern fins el 947, que es retirà. El succeïren els seus fills Borrell II i Miró; aquest morí sense fills el 966 i restà sol Borrell, que també havia reunit el comtat d’Urgell en morir sense hereu el seu oncle Sunifred II (948). A la mort de Borrell II el 992 el comtat d’Urgell fou heretat pel seu fill segon Ermengol I, mentre l’hereu, Ramon Borrell, rebia el lot pràcticament indivisible de Barcelona-Girona-Osona. Dues filles de Borrell II, Ermengarda i Riquilda, casades, respectivament, amb els germans Geribert i Udalard, vescomtes de Barcelona, foren el tronc de dues poderoses branques del casal barceloní (vescomtat de Barcelona). Ramon Borrell, casat amb Ermessenda de Carcassona, morí l’any 1017, deixant Berenguer Ramon I, dit el Corbat, sota la tutela de la seva mare Ermessenda, que també havia heretat el condomini dels comtats. Berenguer Ramon I morí jove (1035), havent repartit abans els comtats entre els seus fills Ramon Berenguer I dit el Vell (Barcelona-Girona), Sanç (Olèrdola) i Guillem (Osona), fills, els dos primers, de Sança (filla del comte Sanç Garcia de Castella), i el darrer, de Guisla de Lluçà, que exercí la tutela del seu fill mentre la vella comtessa àvia Ermessenda exercia la dels seus nets Ramon Berenguer I i Sanç fins que el primer fou major d’edat (1041). La unitat, amenaçada pel testament de Berenguer Ramon I, fou salvada per la renúncia de Sanç (1049) i de Guillem (1054) a favor del germà gran Ramon Berenguer I, completada per la d’Ermessenda (1057) als drets que encara hi tenia. Vidu aquest darrer de la seva primera muller Elisabet, de la família vescomtal de Narbona, i divorciat molt aviat de la segona esposa, Blanca, es casà en terceres núpcies amb Almodis de la Marca, la qual associà en el govern; d’ella tingué els fills, segurament bessons, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Entre el 1067 i el 1070 Ramon Berenguer I i Almodis adquiriren els comtats de Carcassona i de Rasès, dels quals feren hereu el fill Ramon Berenguer II, per la qual cosa, probablement, Pere Ramon, fill de la primera muller, assassinà (1071) la seva madrastra Almodis.

Línies del Casal de Barcelona
© Fototeca.cat