El seu origen es deu a la fusió del Centre Català (1886) i el Casal Català (1908). La seu de la nova entitat fou la mateixa de l’antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista “Ressorgiment” (1916-72), dirigida per H. Nadal-Mallol i també publicà la revista “Catalunya” (1930-65), l’òrgan de la institució. El 1939 els catalans exiliats influïren ben aviat en la direcció de l’entitat, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l’exili. Aquesta orientació ideològica, estrictament institucional, provocà l’escissió d’un grup de joves actius nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que després esdevindria l’Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya , en edició trilingüe (castellà, anglès i francès); aquesta obra és un recull d’estudis originals de vint-i-tres catalans exiliats a diferents països d’Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional. Entre altres activitats, cal esmentar les temporades regulars de teatre català, que duraren més de trenta anys, i els cursos de llengua catalana.