El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV. Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació. El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines. La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt. Els cascs van tots folrats de gules. A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i aleshores han de portar tots la cimera corresponent i són sotmesos a les regles següents: el casc corresponent al llinatge o feu principal es posa a la dreta; quan el nombre de cascs és imparell, el principal va al centre i es posa de cara, i els altres, de perfil i afrontats, als costats; si el nombre és parell es posen afrontats, a la dreta el principal o de les armes paternes, i a la sinistra el de les maternes. El casc adopta característiques especials segons la categoria nobiliària: el dels bastards
de ferro o acer, col·locat de perfil i sinistrat, amb la visera baixa i clavetejat d’or; el dels escuders donzells i generosos
de ferro o acer, de perfil i dextrat, visera entreoberta sense reixeta i clavetejat d’or; el dels cavallers
i "hidalgos”
d’acer brunyit, de perfil i dextrat, visera oberta deixant veure tres reixetes i la vora d’or; el dels nobles
i senyors
d’argent, de biaix i dextrat, clavetejat d’or i visera oberta amb cinc reixetes d’argent; el dels barons
d’argent brunyit, de biaix i dextrat, amb cinc reixetes d’or; el dels vescomtes
d’argent, de biaix i dextrat, clavetejat d’or i amb set reixetes d’or; el dels marquesos
d’argent i de cara, clavetejat d’or i amb set reixetes clavetejades d’or; el dels prínceps
i ducs no sobirans
de cara i d’argent, clavetejat d’or, amb nou reixetes clavetejades d’or i perfilat d’or; el dels prínceps
i ducs sobirans
de cara i d’or, visera entreoberta sense reixetes; el dels reis
i emperadors
de cara i d’or cisellat i folrat de carmesí, la visera oberta i, si hi porten reixetes, han d’ésser onze. El casc pot portar la corona pròpia de la seva dignitat.
m
Heràldica
Diferents tipus de casc
segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat