Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre. Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament. La musculatura participa també de la constitució del cascavell: els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda.
m
Anatomia animal
Herpetologia
Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.