Posà fi a les guerres contra l’orde teutònic i contra Joan de Bohèmia, que aspirava a la corona polonesa: pel tractat de Višegrad reconegué a Joan de Bohèmia la sobirania sobre Silèsia (1335) i aquest acceptà com a successor de Polònia el nebot de Casimir, Lluís (1339), fill de Carles d’Hongria; pel tractat de Kalisz (1343) renuncià a favor de l’orde teutònic a Pomerània, Chełmno (Kulm) i el districte de Michajlov, i obtingué el reconeixement de la possessió de Cuiàvia, heretada, i ocupada el 1364. Ocupà Galítzia i Volyń (1349) i entrà en guerra amb Lituània; acabada la lluita (1352), restà en possessió de Galítzia. Sotmeté a vassallatge Masòvia (1351-53). Reunificà la legislació amb els estatuts de Wiślica (1347), reservant un estatut especial per a la Gran Polònia. Fundà la Universitat de Cracòvia (1364).