A la mort d’aquest (319 aC) disputà la regència de Macedònia a Polispercont; s’apoderà d’aquest regne, i també d’Atenes, amb l’ajuda d’Antígon Monóftalmos. Posteriorment, però, s’alià contra ell amb Ptolemeu, Seleuc i Lisímac. En 315-302 aC lluità sovint amb els generals d’Antígon: el 307 perdé Atenes, i el 302, les altres possessions al sud de Tessàlia. El 309 havia fet occir Roxana i el seu fill Alexandre, i el 305 es proclamà rei de Macedònia, títol que conservà fins a la mort. Fundà Tessalònica (li donà el nom de la seva muller, germana d’Alexandre el Gran) i la ciutat de Cassandria sobre l’antiga Potidea.