La cinta emprada té dues pistes, normals o estereofòniques; la seva amplada és de 3,82 mm, i funciona a una velocitat normalitzada de 4,75 cm/s. La qualitat de les cintes depèn de la fórmula utilitzada en la capa magnètica. Hi ha cassets de quatre tipus fonamentals: d’òxid de ferro (Fe 2 O 3 ), de ferricrom, de crom (Cr) o pseudocrom, i de ferro pur (Fe), la qualitat de les quals va de menys a més segons l’ordre esmentat; el millorament s’aprecia amb una dinàmica de so més alta, soroll de fons més baix i so enregistrat amb menys distorsió. Cada tipus de cinta ha d’ésser enregistrat i reproduït amb aparells adequats que disposin de controls de polarització escaients. Les cintes de cassets porten indicacions a les etiquetes que esmenten la posició adequada per a aquests controls. Reproduïdes a la velocitat normalitzada les cintes poden durar 30, 45, 60, 90 o 120 minuts les dues cares, valor que depèn del gruix i de la llargada de la cinta. Les cassets per a l’enregistrament d’imatges reben el nom de videocassets.
f
Electroacústica
Esquema d’una casset
© Fototeca.cat
Sistema compacte de cinta magnètica amb so preenregistrat o per enregistrar consistent en una caixa de plàstic que conté a l’interior dues bobines en les quals va repartida la cinta, talment que en girar el conjunt la cinta es cargola en una bobina i es descargola de l’altra.