Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes. Pren formes d’hàbit divers segons l’origen: bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics; presenta macles típiques dites de bec d’estany. Té duresa 6-7 i pes específic 6,9. És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany (arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn). Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina.
f
Mineralogia i petrografia
Cassiterita
© Fototeca.cat - G. Serra
Diòxid d’estany, SnO2.