Les restes del castell
Situades a l’extrem sud d’un turonet, són formades per un recinte poligonal, una sitja i un pou. El recinte fa uns 36 m, de nord a sud, per uns 21,5 m, d’est a oest. Les parets tenen uns 130 cm de gruix, i cada pany de mur sembla que tenia uns cossos sortints, amb diverses sageteres. L’aparell és fet amb pedres petites i col·locades en filades, unides amb morter de calç. La sitja, de boca circular, té una profunditat de 153 cm i un diàmetre màxim de 110 m. En el pou, de 6,9 m de profunditat per 2,6 m de diàmetre intern, s’ha calculat que hi poden caber uns 30.000 litres d’aigua. En l’espai que separa el castell de l’església, sembla que hi havia construccions fetes amb bigues de fusta, ja que encara són visibles els forats on es clavaven.
La història
El castell de Calafell és esmentat per primera vegada l’any 1037 en una concòrdia entre el monestir de Sant Cugat del Vallès i Bernat Odger, senyor de Castellet. El 1076 fou venut al comte Ramon Berenguer I. En el segle XIV era propietat de la família Castellbisbal, que el va vendre, i Guerau de Palou l’adquirí de l’infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós. Els habitants de Calafell tingueren un plet amb la família Palou i es revoltaren, fins que el 1486 signaren la concòrdia de Vilafranca. Al segle XVII el castell fou transformat en cementiri.