Depenia del castell de Lluçà; el senyorejaren els Conanglell (1293), Galceran de Besora (1332) i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora. L’església era dedicada a sant Amanç. Posteriorment hom en digué Montorroell. Resta el mas de Montorro , prop del qual hi ha les restes.