La part conservada són dues grans sales, superposades, amb volta, i una façana de 26 m de llarg, decorada amb pilastres dòriques i un arquitrau jònic. No és ben coneguda quina funció tenia: tradicionalment ha estat considerat el pretori, però l’única cosa que sembla clara és que era en un dels extrems del fòrum. Cronològicament, ha estat datat a la primeria de l’Imperi. Probablement fou refet en part a l’època visigòtica i, després de la restauració de la ciutat (s XII), prengué el nom de castell del Rei, per tal com significava la presència del poder reial a Tarragona enfront del de l’arquebisbe. Fou refet al llarg del s XIV, però a partir del XVI restà abandonat i posteriorment passà a servir de dipòsit de material bèl·lic i caserna (el quarter del Rei , al s XVIII). Fou volat en gran part a la retirada de les tropes franceses el 1813 i a mitjan s XIX, novament refet, es convertí en presó provincial. En edificar el nou Museu Arqueològic al seu costat, l’edifici i les sales de les edificacions romana i medieval s’aprofitaren com a ampliació del Museu (1971).