Se situa sobre una mola al marge d’un barranc. D’edificació descurada, és una àmplia fortalesa, amb murs de més de tres metres de gruix. Té una planta baixa i dos pisos; en cas de perill tenia capacitat per a encabir-hi molta gent. La façana principal queda penjada dalt el marge de la profunda riera, i per la part plana era defensat per un vall, sobre el qual encara es conserva un pont de pedra que donava entrada al castell, i que, segons la tradició, en substituí un altre de llevadís. En aquesta banda el castell té una àmplia façana en semicercle, construïda directament sobre el sauló, és a dir, sense fonaments.
No es coneix la data en què es construí el castell, però segons la tradició fou construït durant la invasió àrab. L’any 1065 és citat com a castell de Sancti Minati. Durant el curs dels segles s’hi han fet algunes modificacions; l’última possiblement és del principi del segle XVI. Al final dels segles XVII i XVIII es feren les darreres reformes importants. Com a acció bèl·lica remarcable d’aquest castell cal esmentar el setge a què fou sotmès l’any 1485 per les tropes remences de Pere Joan Sala, que motivaren la vinguda de tropes reialistes de Barcelona. L’any 1989 aquest castell va ser declarat d’interès cultural, juntament amb el campanar romànic.