Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella. El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta. De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada; a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall. El sector meridional del recinte exterior ha estat destruït. L’antiga sala major del castell, situada a la part occidental, és l’actual església parroquial, després que hagués estat restaurada. La part meridional, també restaurada, és ocupada per la casa del comú. La part septentrional és la més arruïnada. La capella del castell palau de Bellcaire, que estigué dedicada a santa Maria, és orientada a llevant, d’una sola nau i absis poligonal de cinc cares. Es cobreix amb volta apuntada seguida i no hi ha cap arc que separi la nau del presbiteri. La porta, a la paret occidental, és de tres arcs de mig punt en degradació. Al damunt hi ha una finestra triforada gòtica encarada vers l’interior del temple, des d’on els comtes, en una estança que era adossada a la capella, podien seguir els oficis litúrgics que s’hi celebraven. A l’interior hi ha una fornícula buidada al mur septentrional amb sis mènsules i, a sota, un nínxol en aresta. Al mur de migdia n'hi ha una altra amb algunes mènsules i un esvoranc rectangular que podia havia contingut un sepulcre. La capella i el castell han estat declarats monument nacional.
La construcció del castell pel comte Ponç V a la fi del segle XIII, situada entre el castell de Torroella, que era del rei, i el d’Albons, que era feu del rei, fou un motiu de discòrdia entre el comte emporità i el rei Jaume II. Ponç V residí habitualment al castell de Bellcaire i sembla que fou enterrat a la seva capella, en la qual establí una comunitat de preveres. El seu fill Ponç VI, Malgaulí, heretà el comtat el 1313 i fou el darrer comte de la primera dinastia emporitana.