És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat.
És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies. El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald. L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de Rocafort, que a la vegada el deixà a Guillem de Rocafort. El 1360, Pere el Cerimoniós el vengué als consellers de la ciutat de Manresa. El 1413 Ferran I vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera.
De la construcció militar que el motivà, queden només algunes ruïnes situades en un turonet (681 m), a redós de la qual hi ha l’església parroquial i el grupet de cases, primer i principal nucli del poble durant segles. Un gran casal, aparentment del segle XVI, és de l’època que la senyoria de Castelladral pertanyia a la família Peguera.
El temple parroquial, dedicat a sant Miquel, correspon a la reestructuració feta al segle XVIII d’una construcció d’estil romànic llombard, del segle XI. Hom hi celebra el segon diumenge de març, des del 1984, la festa de l’arròs, i el primer diumenge de maig, la festa major.
També al sector de Castelladral, cal esmentar una tomba excavada a la roca coneguda amb el nom del Lladre Traïdor, situada a prop del mas de Can Teuler, i unes antigues rescloses de molí a la riera de Tordell.