El lloc de Castellsalvà era a l’extrem W del terme, entre Belianes i Arbeca, en un petit tossal. La seva jurisdicció anà unida a la de Belianes. Hi ha notícies d’un plet entre els homes de Belianes i de Castellsalvà a la fi del segle XIII per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb. El 1497 tenia 4 focs i sembla que va desaparèixer al segle següent. Segons Madoz ja només hi havia ruïnes del lloc “d’abans dels moros” i s’hi havien trobat monedes d’or i d’argent d’època desconeguda. Sobre aquesta base, Mn. Sanç Capdevila féu excavacions que li permeteren de detectar restes d’època ibèrica i romana, amb murs i làpides sepulcrals, a uns 200 m al NW del despoblat. Aquestes làpides, avui al Museu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, fan referència a una tal Afrània Gal·liora, alliberada de 70 anys, i a Luci Afrani Ipòcrates, alliberat de 36 anys, i per la tipologia han estat datades del final del segle III o el principi del IV de la nostra era. Del castell de Castellsalvà o castell Salvà no queda cap resta.